ARRELS

DoM ReM FaM DoM
Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
ReM FaM DoM
cal que amb una esperança trenqui la tristor
lam mim lam mim
faré una cabana de pedra i de fang
FaM DoM SolM
on la terra em doni el seu guany

lam mim
CLAVARÉ LES MEVES ARRELS
lam mim
CREIXENT DE CARA AL CEL
FaM SolM DoM Mi7M
DONARÉ FRUIT ABUNDÓS
lam mim
I L’HIVERN EM DESPULLARÀ
lam mim
DE NEU EM COBRIRÀ
FaM ReM SolM Sol7M
NEU QUE ES FONDRÀ A POC A POC

Després de la lluita intensa, vindrà el repòs
deixaré la terra adobada pel meu esforç.
Els fills que em segueixin potser marxaran,
però vagin on vagin, constants

Clavaran les seves arrels
creixent de cara al cel
donaran fruit abundós
i l’hivern els despullarà
de neu els cobrirà
neu que es fondrà a poc a poc

Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó
cal que amb una esperança trenqui la tristor

 

 

FENT CAMÍ

Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me dins del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment,
que porto al meu sarró,
tant si m’omple de joia
com si em buida la tristor.

Vindran dies d’angoixa,
vindran dies d’il·lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió

Però lluny a l’horitzó amb la llum resplendent
ja lliure d’engany la força del vent
m’empeny endavant
veuré milers com jo són els homes
que van vencent la por. que van vencent la por

Alleugeriré el pas és la joia i l’esperit
duent amb mi el sarró, la força i el crit
que em guia endavant

i avivaré amb el cant tan lleuger com el pas
el pas dels meus companys! dels meus companys

Endavant!